16 d'octubre de 2013

¿Qué sustenta nuestra propuesta educativa en los museos?

Francesc Tamarit. Jefe de Exposiciones y Didáctica. Cap d’Exposicions i Didàctica. Head of Exhibitions and Didactics

No es habitual que las actividades que emanan de los departamentos educativos de los museos se enmarquen conceptualmente en algún paradigma psicopedagógico.
No és habitual que les activitats que emanen dels departaments educatius dels museus s’emmarquen conceptualment en algun paradigma psicopedagògic.
It is not normal for activities that stem from the educational departments of museums to be conceptually framed within a psycho-pedagogical paradigm.

Tener un marco de referencia teórico que oriente nuestros programas y les posibilite una acción más coherente y científicamente experimentada no es una práctica común en los museos, como tampoco lo es en el sistema educativo en general. En la sección de Exposiciones y Didáctica del Museu Valencià d’Etnologia entendemos que es importante hacer un esfuerzo para encontrar algunos “puntos fuertes” desde la visión pedagógica, que nos permitan fundamentar nuestras propuestas educativas y desarrollarlas con unos fundamentos teóricos lo más sólidos posibles.A partir de esta convicción intentamos enmarcar nuestras propuestas en el paradigma constructivista y hacemos nuestros los principios formulados por algunos de sus representantes más significativos, siendo conscientes de las dificultades que conlleva llevarlos a término en una acción educativa que dura entre sesenta y noventa minutos.

Partiendo del hecho de que el ser humano tiene la necesidad de buscar el sentido de las cosas (J. Bruner), en los museos de la memoria nos encontramos con un universo de visitantes que quieren construir significados, que de una manera u otra, con mayor o menor intensidad, experimentan la necesidad de comprender y aprender. A partir de este punto fuerte intentamos construir nuestras propuestas educativas en base a tres principios psicopedagógicos: el principio de disposición cognitiva (Piaget), según el cual buscamos el desajuste óptimo entre lo que el visitante sabe y lo que se quiere aprender; para hacer  esto procuramos establecer puentes cognitivos (Aussubel), entre los saberes del visitantes y los propuestos en nuestras actividades educativas, adaptando éstas, lógicamente, a las edades de los grupos; finalmente, siguiendo el concepto de zona de desarrollo próximo (Vigotski), procuramos que todo aquello que el visitante pueda descubrir por sí mismo no se le ofrezca ya hecho.

Ubicados en este paradigma y teniendo presente los tres principios psicopedagógicos enumerados, el papel del monitor no será tanto explicar, como en una visita guiada, la exposición, sino más bien facilitar instrumentos, generar procesos o dar orientaciones para que el participante vaya construyendo su propio conocimiento. Como consecuencia de lo dicho se procura que los aprendizajes estén basados en procesos de descubrimiento, experimentación, etc., realizados a través de la puesta en marcha de habilidades de percepción, observación, atención, memoria… y con herramientas de manipulación, clasificación o comparación.

Cabe indicar que conseguir plenamente este propósito educativo es difícil, el hecho de que los grupos sean diferentes cada día y de que el tiempo sea limitado lo dificulta considerablemente. Pero esta es otra cuestión merecedora, sin lugar a dudas, de un comentario aparte.

Tindre un marc de referència teòric que oriente els nostres programes i els possibilite una acció més coherentment i científicament experimentada no és una pràctica comuna als museus, com tampoc no ho és en el sistema educatiu en general. En la secció d’Exposicions i Didàctica del Museu Valencià d’Etnologia entenem que és important fer un esforç per a trobar alguns «punts forts» des de la visió pedagògica, que ens permeten fonamentar les nostres propostes educatives i desenvolupar-les amb uns fonaments teòrics el més sòlids possibles.

A partir d’esta convicció intentem emmarcar les nostres propostes en el paradigma constructivista i fem nostres els principis formulats per alguns dels seus representants més significatius, sent conscients de les dificultats que comporta portar-los a terme en una acció educativa que dura entre seixanta i noranta minuts.

Partint del fet que l’ésser humà té la necessitat de buscar el sentit de les coses (J. Bruner), en els museus de la memòria ens trobem amb un univers de visitants que volen construir significats, que d’una manera o una altra, amb major o menor intensitat, experimenten la necessitat de comprendre i aprendre. A partir d’este punt fort intentem construir les nostres propostes educatives basant-nos en tres principis psicopedagògics: el principi de disposició cognitiva (Piaget), segons el qual busquem el desajust òptim entre el que el visitant sap i el que es vol aprendre; per a fer això procurem establir ponts cognitius (Aussubel) entre els sabers del visitants i els proposats en les nostres activitats educatives, adaptant estes, lògicament, a les edats dels grups; finalment, seguint el concepte de zona de desenvolupament pròxim (Vigotski), procurem que tot allò que el visitant puga descobrir per si mateix no se li oferisca ja fet.

Ubicats en este paradigma i tenint presents els tres principis psicopedagògics enumerats, el paper del monitor no serà tant d’explicar, com en una visita guiada, l’exposició, sinó més aïna facilitar instruments, generar processos o donar orientacions perquè el participant vaja construint el seu propi coneixement. Com a conseqüència del que s’ha dit es procura que els aprenentatges estiguen basats en processos de descobriment, experimentació, etc., realitzats a través de la posada en marxa d’habilitats de percepció, observació, atenció, memòria… i amb eines de manipulació, classificació o comparació.

Cal indicar que aconseguir plenament este propòsit educatiu és difícil, el fet que els grups siguen diferents cada dia i que el temps siga limitat ho dificulta considerablement. Però esta és una altra qüestió mereixedora, sense cap dubte, d’un comentari a banda.

Having a theoretic reference framework that guides our programmes and makes it possible for them to carry out scientifically experimented and more consistent actions, is not common practice in museums, or in the education system in general. In the Exhibitions and Didactics section of the Museu Valencià d’Etnologia we understand that it is important to make an effort to find some “strong points” from the pedagogical viewpoint, which will enable us to support our educational proposals and develop them with the most solid theoretic foundations possible.

Based on this conviction, we purport to frame our proposals within the constructivist paradigm and we adopt principles formulated by some of its most significant representatives, being aware of the difficulties entailed by carrying them out in an educational action that lasts between 60 and 90 minutes.

Based on the fact that human-beings need to make sense of things (J. Bruner), in the museums of memory, we find a universe of visitors who want to construct meanings, who, in one way or another, with greater or lesser intensity, experience the need to understand and learn. Based on that strong point, we try to construct our educational proposals based on three psycho-pedagogical principles: the principle of cognitive development (Piaget), according to which we seek the optimal imbalance between what the visitors know and what they want to learn; to do this, we try to establish cognitive bridges (Aussubel), between the knowledge of the visitors and the knowledge proposed in our educational activities, adapting these, logically, to the ages of the groups; finally, following the concept of zone of proximal development (Vigotski), our aim is for everything visitors can discover by themselves not to be offered to them ready-made.

Within this paradigm and bearing in mind the three psycho-pedagogical principles mentioned, the role of the monitor will not be so much to explain the exhibition, as in a guided tour, but rather to provide instruments, generate processes or give guidance so that the participants can construct their own knowledge. As a result of this, the aim is for the learning to be based on discovery, experimentation processes, etc, carried out by using perception, observation, attention, memory skills, etc… and with handling, classification or comparison tools.

It must be pointed out that achieving this educational proposal in full is difficult; the fact that the groups are different every day and that the time is limited makes it considerably difficult. But that is another question that undoubtedly deserves a separate comment.

  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Tags: , , , , ,
Posts relacionats
Comments

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>