24 d'abril de 2014

Tropenmuseum junior de Amsterdam: abstenerse adultos

Ana Sebastiá (Unidad de Didáctica del Museu Valencià d’Etnologia)

Una de las secciones que nos hace más ilusión es esta de Altres Museus. Nos parece muy enriquecedor contaros cómo hacen su didáctica otros museos y, sobre todo, que nos devolváis vuestra experiencia, nos contéis qué os parece, si conocéis propuestas similares, etc.

En 2012 la European Museum Academy -organismo auspiciado por el Consejo de Europa y del que hablaremos en otro post- , en colaboración con la organización Hands On! International lanzó en la Feria del Libro de Bolonia un premio anual que concede a aquel proyecto museístico de ámbito mundial que haya realizado la mejor actuación pedagógica en una exposición o tenga, a juicio del jurado que otorga el premio, el mejor programa educativo dirigido a niños de 0 a 14 años de edad. El trofeo consiste en una escultura de bronce que representa a Miffy, un conocido personaje infantil creado hace 55 años por el dibujante holandés Dick Bruna y que el museo ganador debe tener expuesta durante un año. La escultura fue creada por Marc Bruna, hijo del citado ilustrador, y el personaje de Miffy encarna valores como la amistad, creatividad, fantasía, optimismo y libertad de pensamiento. Os dejo el enlace a la web oficial de este personaje para quienes no lo conozcáis (yo misma no lo conocía…).

Miffy

Escultura de Miffy

El primer ganador de este certamen fue, el mismo año en que empezaron a concederse estos galardones, el Tropenmuseum junior, centro dedicado exclusivamente al público infantil que forma parte del Tropenmuseum o museo tropical, un museo antropológico ubicado en Amsterdam y fundado en 1864. Fue el primer museo para niños que se creó en Europa -en 1975- y las edades a que van dirigidos sus programas y exposiciones oscilan entre 6 y 13 años. Se dedica a mostrar la cultura  material e inmaterial del Trópico y de las zonas subtropicales mediante una gran exposición temática, que gira en torno a un tema en concreto y que tiene una duración de dos años y medio, tras lo cual vuelve a cambiar por otra. La creación de la muestra implica un alto grado de investigación y preparación, que en ocasiones, lleva al equipo a viajar al propio país objeto de la exposición. En otras palabras, son exposiciones temporales de largo recorrido que abarcan todo el espacio del museo y en torno a las cuales se realizan toda una serie de actividades educativas y lúdicas. Además, con cada exposición el museo desarrolla una amplia gama de productos que abarca desde libros, páginas web, juegos o, a veces, obras teatrales.

Durante las horas de visita solo está permitido el acceso a niños entre 6 y 12 años. Las visitas están cuidadosamente estructuradas, comenzando con una narración, música o debates sobre la necesidad de respetar otras culturas, tras lo cual visitan la exposición. Allí un equipo de bailarines, músicos y educadores profesionales “dan vida” a  cada momento de la visita, es decir, que al final lo que se consigue es una auténtica inmersión cultural. Las diferentes actividades educativas están integradas en este tiempo de visita, es decir, no están separadas del contenido y, al final, se permite a los padres ver la exposición con sus hijos como guías. Os dejamos un pequeño documento en ISSUU elaborado por ellos donde se puede ver su filosofía de trabajo y su metodología, algunos de cuyos criterios a la hora de exponer incluyen aspectos como inmersión, contemporaneidad, dinamismo, sorpresa, personalización, autenticidad e intercambio de ideas. El museo tiene además una política de empleo multirracial que incluye personal originario de los países objeto de sus investigaciones.

En sus 35 años de andadura el museo ha sido un modelo para el diseño y puesta en marcha de actividades educativas y sobre todo para aquellos profesionales que pretenden hacer que su visitante forme parte de la propia exposición, haciendo de la visita una experiencia gratificante que presente un alto nivel de disfrute.

En estos momentos la exposición que se puede ver se llama MixMax Brasil -podéis ver en el vídeo parte de su contenido- pero, en el tiempo que lleva en marcha, el museo ha hecho muchas otras.

Algunas de las más recientes, por citar las cuatro últimas, son China’s Qi (2009-2012), en la que los niños debían descubrir su propio qi (“fuerza” en chino), de la que os dejamos un vídeo aquí:

Bombay Star (2006-2009) fue la inmediatamente anterior, y esta ciudad con su cultura era el objeto de la muestra:

Paradise & Co. (2003-2006), sobre la diversidad cultural en Irán:

Mysteries of the Palace (2000-2003), trabajaba acerca del simbolismo de la cultura de Ghana:

Podríamos retroceder muchísimo más tiempo y dedicarle un blog entero a este museo, porque 35 años dan mucho de sí. Como no es el caso, a modo de conclusión quería decir que me parece enormemente refrescante el hecho de que para un museo, que en sus orígenes eran instituciones dirigidas a un público adulto en el que el “Prohibido tocar” era ley, los niños sean tan importantes hasta el punto de dedicar un espacio por completo por y para ellos. Obviamente, no todos los museos son así ni en muchos casos tendrían cabida este tipo de propuestas, pero el hecho de que existan abre un camino y, sobre todo, un debate muy interesante sobre la necesidad de repensar la forma de exponer en los museos, el público al que se dirigen sus exposiciones y la oportunidad de crear propuestas tan dinámicas como esta que hemos querido presentar aquí. 

L’any 2012 l’European Museum Academy —organisme patrocinat pel Consell d’Europa i del qual parlarem en un altre article—, en col·laboració amb l’organització Hands On! International va llançar en la Fira del Llibre de Bolonya un premi anual que concedeix a aquell projecte museístic d’àmbit mundial que haja fet la millor actuació pedagògica en una exposició o que tinga, segons el parer del jurat que atorga el premi, el millor programa educatiu dirigit a xiquets de zero a 14 anys d’edat. El trofeu consisteix en una escultura de bronze que representa Miffy, un conegut personatge infantil creat fa cinquanta-cinc anys pel dibuixant holandès Dick Bruna i que el museu guanyador ha de tenir exposada durant un any. L’escultura va ser creada per Marc Bruna, fill del citat il·lustrador, i el personatge de Miffy encarna valors com l’amistat, la creativitat, la fantasia, l’optimisme i la llibertat de pensament. Us deixe l’enllaç a la web oficial d’aquest personatge per als qui no el coneixeu (jo mateixa tampoc no el coneixia…).

 El primer guanyador d’aquest certamen va ser, el mateix any en què van començar a concedir-se aquests guardons, el Tropenmuseum Junior, centre dedicat exclusivament al públic infantil que forma part del Tropenmuseum o Museu Tropical, un museu antropològic situat a Amsterdam i fundat el 1864. Va ser el primer museu per a xiquets que es va crear a Europa —el 1975— i les edats a què van dirigits els seus programes i exposicions oscil·len entre 6 i 13 anys. Es dedica a mostrar la cultura  material i immaterial del Tròpic i de les zones subtropicals mitjançant una gran exposició temàtica, que gira entorn d’un tema en concret i que té una durada de dos anys i mig, després de la qual torna a canviar per una altra. La creació de la mostra implica un alt grau d’investigació i preparació, que en ocasions, du l’equip a viatjar al país objecte de l’exposició. En altres paraules, són exposicions temporals de llarg recorregut que abasten tot l’espai del museu i entorn de les quals es fan tot un seguit de activitats educatives i lúdiques. A més, amb cada exposició el museu desenvolupa una àmplia gamma de productes que abasta des de llibres, pàgines web, jocs i, sovint, obres teatrals.

 Durant les hores de visita solament està permés l’accés a xiquets entre 6 i 12 anys. Les visites estan acuradament estructurades, començant amb una narració, música o debats sobre la necessitat de respectar altres cultures, després de la qual cosa visiten l’exposició. Allí un equip de ballarins, músics i educadors professionals “donen vida” a  cada moment de la visita, és a dir, que al final el que s’aconsegueix és una autèntica immersió cultural. Les diferents activitats educatives estan integrades en aquest temps de visita, és a dir, no estan separades del contingut i, al final, es permet als pares veure l’exposició amb els seus fills com a guies. Us deixem un breu document en ISSUU elaborat per ells on es pot veure la seua filosofia de treball i la seua metodologia, alguns dels criteris de la qual a l’hora d’exposar inclouen aspectes com ara immersió, contemporaneïtat, dinamisme, sorpresa, personalització, autenticitat i intercanvi d’idees. El museu té a més una política d’ocupació multiracial que incorpora personal originari dels països objecte de les seues investigacions.

 En els seus 35 anys de vida el museu ha sigut un model per al disseny i posada en marxa d’activitats educatives i, sobretot, per a aquells professionals que pretenen fer que el seu visitant forme part de la mateixa exposició, fent de la visita una experiència gratificant que presente un alt nivell de gaudi.

 En aquests moments l’exposició que es pot veure s’anomena MixMax Brasil —podeu veure’n en el vídeo una part del contingut— però, en el temps que du en activitat, el museu n’ha fet moltes altres.

 Algunes de les més recents, per citar les quatre últimes, són «China’s Qi» (2009-2012), en la qual els xiquets havien de descobrir el seu propi qi (“força” en xinés), de la qual podeu veure un vídeo més amunt.

 «Bombay Star» (2006-2009) va ser la immediatament anterior, i aquesta ciutat amb la seua cultura era l’objecte de la mostra. (Vegeu-ne el vídeo més amunt.)

 «Paradise & Co.» (2003-2006), sobre la diversitat cultural a Iran. (Vegeu-ne el vídeo més amunt.)

 «Mysteries of the Palace» (2000-2003), treballava sobre el simbolisme de la cultura de Ghana. (Vegeu-ne el vídeo més amunt.)

 Podríem retrocedir moltíssim més temps i dedicar-li un blog sencer a aquest museu, perquè trenta-cinc anys donen molt de si. Com no és el cas, a manera de conclusió diré que em sembla enormement refrescant el fet que per a un museu, que en els seus orígens eren institucions dirigides a un públic adult en el qual el «prohibit tocar» era llei, els xiquets siguen tan importants fins al punt de dedicar un espai per complet per i per a ells. Evidentment, no tots els museus són així ni en molts casos tindrien cabuda aquest tipus de propostes, però el fet que n’hi haja obri un camí i, sobretot, un debat molt interessant sobre la necessitat de repensar la forma d’exposar als museus, el públic al qual es dirigeixen les seues exposicions i l’oportunitat de crear propostes tan dinàmiques com aquesta que hem volgut presentar ací.

In 2012, the EuropeanMuseumAcademy –under the auspices of the Council of Europe, which we will talk about in another post-, in collaboration with the Hands On! International organisation, launched an annual award during the Children’s Bookfair in Bologna. This Award is given to the international museum project that has carried out the best pedagogic activity in an exhibition or which has, in the opinion of the jury granting the award, the best educational programme dedicated to children under 14 years old. The trophy is a bronze statue of Miffy, a well-known children’s character, created 55 years ago by the Dutch artist Dick Bruna and which the winning museum must have on display for one year. The sculpture was created by Marc Bruna, son of the aforementioned illustrator, and the character of Miffy incarnates values such as friendship, creativity, fantasy, optimism and freedom of thought. Here is the link to the official website of this character, for those of you who are not familiar with it (I myself knew nothing about it…).

 The first winner of this contest, the same year these awards began to be granted, was the Tropenmuseum Junior, a centre exclusively dedicated to children and which is part of the Tropenmuseum or tropical museum, an anthropological museum located in Amsterdam and founded in 1864. It was the first museum for children created in Europe –in 1975- and its programmes and exhibitions are aimed at children aged between 6 and 13 years old. It is dedicated to showing the tangible and intangible culture of the Tropic and of subtropical regions via a great themed exhibition, which evolves around a specific topic.  The exhibition lasts for two and a half years, after which it is changed for another one. The creation of the exhibition entails a high degree of research and preparation, which at times means that the team has to travel to the actual country targeted by the exhibition. In other words, they are long term temporary exhibitions that cover the entire museum space and around which a whole series of educational and leisure activities are carried out. Furthermore, with each exhibition, the museum develops a wide range of products varying from books, websites, and games or, sometimes, plays.

 During the visiting hours, access is only permitted for children between 6 and 12 years old. The visits are meticulously organised, beginning with the narration, music or discussion about the need to respect other cultures, after which they visit the exhibition. There, a team of dancers, musicians and professional educators “enliven” every moment of the visit, meaning that, in the end, they achieve genuine cultural immersion. The different educational activities are integrated into this visiting time, in other words, they are not separate from the content and, finally, parents are allowed to visit the exhibition with their children as guides. We leave you a short document in ISSUU prepared by them, where you can see their work philosophy and methodology, some of whose criteria, in terms of exhibition, include aspects such as immersion, contemporariness, dynamism, surprise, personalisation, authenticity and exchange of ideas. The museum also has a multi-race employment policy including people who originate from the countries targeted by their research.

 During its 35 years of activities, the museum has been a model for the design and start-up of educational activities and above all for those professionals who purport to make their visitors form part of the actual exhibition, making the visit a gratifying experience that presents a high level of enjoyment.

 The exhibition that can be seen at the present time is called MixMax Brasil -you can see part of the content on the video-, but, during the time the Museum has existed, there have been many others.

 Some of the most recent ones, to mention the last four, are China’s Qi (2009-2012), where children must discover their own qi (“strength” in Chinese), about which you can see a video above.

 Bombay Star (2006-2009) was the immediately preceding one and this city, with its culture, was the target of the show (see video above).

 Paradise & Co. (2003-2006) on cultural diversity in Iran (see video above).

 Mysteries of the Palace (2000-2003) worked on the symbolism of the culture of Ghana (see video above).

 We could go back a lot further in time and dedicate a whole blog to this museum, because a lot can be done in 35 years. As that is not the case, by way of conclusion I would like to say that the fact that for museums, which were originally institutions aimed at the adult public where “do not touch” was the norm, it is very refreshing to see that children are so important, to the extent that a whole space is dedicated to and for them. Obviously not all museums are like that and in many cases this type of proposal would not be possible, but the fact that they do exist opens up a path and, above all a very interesting discussion about the need to reconsider the way of exhibiting in museums, the public that the exhibitions are directed at and the opportunity to create such dynamic proposals as the one that we wanted to present here.

  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Tags: , , , , ,
Posts relacionats
Comments

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>